Aquest mes de març, hem centrat l’escolta en el feminisme i el moviment LGTBIQ+. Hem conversat amb dones d’arreu de Girona, veïnes de barris diversos i membres de col·lectius, que ens han traslladat la seva visió de ciutat, les seves experiències i les seves propostes. Ha estat un mes intens, ric en testimonis i reflexions que ens ajuden a pensar una Girona més justa, inclusiva i valenta.
Girona, dimarts 1 d’abril de 2025. Aquest mes de març, des de Moviment Gironí hem centrat tota la nostra acció en escoltar i conversar amb dones d’arreu de la ciutat. Ho hem fet sota el paraigua del tema central del mes: feminisme i moviment LGTBIQ+. Una trentena de trobades que han posat al centre les veus femenines i diverses de Girona, per recollir les seves vivències, propostes i mirades sobre el present i futur de la ciutat.
Hem mantingut converses amb veïnes de tots els barris: amb l’Àngels a Palau-Sacosta, la Clàudia al Pla de Palau – Sant Pau, la Dolors a Montilivi, la Lina, la Gemma, l’Alejandra, la Neus, la Maria, la Shakira, la Paqui, la Marta i moltes més. Dones amb mirada pròpia, coneixement del seu entorn i voluntat transformadora.
Aquestes trobades ens han permès parlar de feminisme, d’habitatge, de comerç local, de joventut, de participació, de serveis, de convivència i d’inclusió. Hem posat sobre la taula els reptes que afronten moltes dones cada dia i també les seves idees per avançar cap a una ciutat més equitativa i empàtica.
També hem participat en moments simbòlics d’aquest mes, com la manifestació del 8M, on hem compartit carrer i reivindicacions amb centenars de dones i col·lectius feministes i LGTBIQ+. I hem assistit al partit del Femení a Montilivi i al Trofeu Costa Brava, on l’esport esdevé espai de reivindicació i inclusió.
Una de les trobades més emotives del mes ha estat amb Blanca Paloma, mare de la Carla Gutiérrez, víctima d’un feminicidi fa poc menys d’un any i mig. Blanca ens va voler explicar la seva història. La d’una mare que, més enllà del dolor, ha hagut de lluitar contra una burocràcia freda i deshumanitzada. Aquesta conversa ens va interpel·lar profundament, i per això proposem la creació d’una figura d’acompanyament institucional per a famílies en situacions de gran dificultat.
Aquest mes, dedicat al feminisme i al moviment LGTBIQ+, ens deixa un seguit de reflexions clau:
- Cal reforçar l’acompanyament institucional a les entitats feministes i LGTBIQ+.
- S’ha d’ajuda a les entitats en la millora de la visibilitat i en trobar punt d’encontre amb la joventut, explorant nous canals i llenguatges.
- Les entitats han de potenciar els missatges en positiu que inspirin, uneixin i mobilitzin.
- Cal treballar col·lectivament per fer xarxa i sumar forces des de la diversitat.
Aquestes trobades no són un punt final, sinó un punt de partida. Seguirem visitant barris, parlant amb veïnes, entitats i activistes, i traduint aquesta escolta en propostes concretes. El feminisme i la lluita pels drets LGTBIQ+ són eixos centrals del nostre projecte de ciutat.